4 persones
• CARBÓ, Mireia: "La cuina que no amoina" (p. 46), Viena Edicions, Barcelona, 2004
• MARQUÈS, Quim; FOLCH, Montse: ¡Qué comemos hoy?” (p. 76), Belacqua/ Carroggio, Barcelona, 2002
• MIRALPEIX, Assumpta: "Aprendre de cuinar" (p. 175), Eumo Editorial, Vic, 2000
un raig d’oli d’oliva
2 pastanagues, senceres o a rodanxes 1 ceba, tallada per la meitat o picada 1 porro, a trossos o a rodanxes
Opcional: 250 g de carbassa, a trossos 2 tomàquets, ratllats 1 patata, a trossos 1 branca d’api 1 xirivia, sencera 1 mica de col alls, pelats i sencers xoriço o cansalada viada, a daus |
Poseu-ho en una cassola (on després hi posareu les llenties). |
Opcional: Sofregiu les verdures (i, si n'heu posat, el xoriço o la cansalada): uns 10 min (si us salteu aquest pas també surt molt bo). |
1 fulla de llorer 300 g de llenties pardines aigua sal |
Afegiu la fulla de llorer i les llenties a la cassola. Aboqueu-hi aigua que cobreixi les llenties 3 dits per sobre, i saleu-ho. Quan arrenqui el bull, abaixeu el foc i compteu el temps: uns 20 min (si al llarg del procés veieu que queda poca aigua, afegiu-n'hi de calenta; al final ha de quedar caldós). Comproveu la cocció; si les llenties encara no són prou cuites, deixeu-les una estona més al foc. |
Comentaris
Com és millor el llorer, recent collit o sec?
Montse, jo sempre el poso sec, per comoditat, perquè és el que m'és més fàcil de trobar. Tot i que a internet trobaràs qui diu que de totes totes per cuinar s'ha de fer servir llorer sec, trobaràs també qui diu que de totes totes s'ha de fer servir llorer acabat de collir. Em fa l'efecte que tant li fa.